RepresentaciĂł Calendari LitĂşrgic en colors:
El calendari litĂşrgic es basa en les diferents festes que es celebren en la litĂşrgia cristiana al llarg de l’any. Aquestes festes, estan distribuĂŻdes en diversos cicles. Dins d’aquests cicles hi han unes festes fixes com el Nadal o les festes dels sants, i unes altres festes que sĂłn mòbils i per tant van canviant de dia cada any. La principal festa mòbil Ă©s la festa de Pasqua.
1. Cicle del Nadal
El cicle de Nadal s’inicia amb l’Advent, que es el conjunt de quatre diumenges abans del dia de Nadal. Aquest cicle comença el diumenge mĂ©s pròxim la festa de Sant Andreu (30 de novembre). Quan s'inicia aquest cicle tambĂ© s'inicia l’any litĂşrgic.
Entre el 25 de desembre (festa del Nadal) i el 6 de gener (festa de l’Epifania), es celebra el temps del Nadal. Dins d’aquest temps, hi ha la festa del dia 1 de gener, que correspon a la festa de Cap d’any, festa que en l'època medieval s'anomenava Ninou.
El dia 7 de gener comença el temps posterior a l’Epifania. L'Epifania dura entre 1 i 6 diumenges. DesprĂ©s d'aquesta festa venen els tres diumenges prequaresmals que tenen els noms de: Septuagèssima, Sexagèssima i Quinquagèssima, o diumenge de Carnaval.
2 Cicle de la Pasqua
El cicle de la Pasqua s’inicia amb la Quaresma, temps que dura sis setmanes i per tant 6 diumenges. El diumenge cinquè de Quaresma s’anomena “Diumenge de PassiĂł”, i el diumenge sisè es el Diumenge de Rams. Entre aquest diumenge i el diumenge de Pasqua es situa la Setmana Santa.
Diumenge de Pasqua de ResurrecciĂł es una festa que celebra el diumenge posterior a l’equinocci de primavera. Però, aquesta es una festa mòbil, pot caure entre el 22 de març i 25 d’abril.Amb el dia de Pasqua comença el temps pasqual, que dura set setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta
DesprĂ©s de la Pentecosta hi ha el diumenge de la SantĂssima Trinitat i el dijous segĂĽent es celebra la festa del Corpus Christi. Aquesta Ă©s la darrera festa que canvia de dia en el cicle de la pasqua. DesprĂ©s d'un temps es torna a produir el primer diumenge d’Advent donant inici aixĂ a un nou any litĂşrgic.
Simbologia dels colors del cura:
Blanc: És el color privilegiat de la festa cristiana. s’utilitzava aquest color per a celebrar: el Nadal i l'Epifania, la Pasqua i les Festes de Crist i de la Verge.
Vermell: És el color triat per a celebrar: la celebració del Diumenge de Passió (Ramos) i el Divendres Sant. També de la Festa de Pentecosta i altres celebracions de la Passió de Crist
Verd: El verd com a color de pau, s'utilitza per a celebrar el Temps Ordinari de l'Any LitĂşrgic. El Temps ordinari sĂłn les 34 setmanes en les quals no se celebra un ninguna celebraciĂł de Crist
Morat: Color oposat a la discreciĂł. Aquest color s'utilitza per a les celebraciĂł de l'Advent i la Quaresma
Negre: Durant l'Edat mitjana era el color de l'Advent i la Quaresma, ara ha quedat relegat per a celebracions de difunts.
Rosa: no té significat, marca el centre de l'Advent i la Quaresma
Blanc: És el color privilegiat de la festa cristiana. s’utilitzava aquest color per a celebrar: el Nadal i l'Epifania, la Pasqua i les Festes de Crist i de la Verge.
Vermell: És el color triat per a celebrar: la celebració del Diumenge de Passió (Ramos) i el Divendres Sant. També de la Festa de Pentecosta i altres celebracions de la Passió de Crist
Verd: El verd com a color de pau, s'utilitza per a celebrar el Temps Ordinari de l'Any LitĂşrgic. El Temps ordinari sĂłn les 34 setmanes en les quals no se celebra un ninguna celebraciĂł de Crist
Morat: Color oposat a la discreciĂł. Aquest color s'utilitza per a les celebraciĂł de l'Advent i la Quaresma
Negre: Durant l'Edat mitjana era el color de l'Advent i la Quaresma, ara ha quedat relegat per a celebracions de difunts.
Rosa: no té significat, marca el centre de l'Advent i la Quaresma
No hay comentarios:
Publicar un comentario