







Que bello es vivir
Que bello es vivir, és un film molt emotiu que ens presenta la pregunta de que succeiria si mai haguéssim nascut. Es una pel·lícula que ens mostra com hagués sigut la vida dels éssers estimats o coneguts del protagonista (George Bailey), si ell no hagués arribat a néixer. Aquest llargmetratge posa en evidència que cada acte que realitzem canvia a les persones que ens envolten i la seva manera de viure. Es una pel·lícula que té com a finalitat transmetre el missatge del sentit de la vida i del que pot arribar a influir un sola persona en la vida dels altres.En el film podem veure que George ha renunciat als seus somnis d’anar a la universitat i escapar del poble, per acceptar el treball del seu pare (recentment mort), ajudant així a molts operaris que s’haurien quedat desprotegits sense ell. Succeeix, que hi ha una greu crisi econòmica i el protagonista perd molts diners, incloent el dels seus amics. George va un pont perquè vol suïcidar-se i abans de fer-ho apareix un àngel que mostra a George com seria la vida dels seus sers estimats si ell no hagués nascut mai. L'àngel li mostra el sentit de la seva vida.
El sentit de la vida
A la pel·lícula, el sentit de la vida està relacionat amb el que podem fer per els demés i pel que influïm en la vida dels altres. La nostra vida té importància al nostre voltant i canvia l’entorn en que vivim. Aquesta pel·lícula està narrada en forma de conte i té com moralitat el sentit de la vida
Per a la religió, el sentit de la vida es arribar a la salvació divina mitjançant la gracia de Déu i la fe religiosa. Aquesta creença es basa en la vida després de la mort i en el cristianisme.
Per a mi el sentit de la vida careix de significat ja que no penso que la vida en tingui un, encara que això no significa que no cregui que la meva vida modifiqui a les persones del meu voltant.
Símbols
La família y amics: És la gent que t’estima i la que et dóna suport a la vida. Les seves vides han canviat en major o menor mesura al conèixer-te.
Ajudar els altres: Per a en George és molt important ajudar als altres ja que considera que tothom hauria de disposar de una vida
El concepte de vida pot ser definit de moltes maneres. Una manera de definir-la podria ser com el moment en que vivim en la terra o en el moment en que som creats. La definició biològica de vida, especifica que aquesta és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir. Al veure a una persona caminant o a un ocell cantant, podem saber que són uns éssers amb vida. La problemática, es esclarir quan comença la vida i quan aquesta acaba.
Les creences religioses afirmen que la vida comença des de que l'òvul es fecundat i que l'avortament es una forma d'assassinat ja que acaba amb la vida. Aquest no és un pensament universal i per tant existeixen diverses controversies sobre aquest tema.
La mateixa problemàtica és dona en la mort, No s’acaba d’aclarir quan és el fi de la vida i de la nostra existencia en la terra. Segons la biologia, la mort es l’acabament irreversible de l’activitat cerebral; encara que la persona continuï respirant, aquesta ja no esta viva segons la ciència. Per a la religió, la vida és la unió del cos i l'ànima. Després de la mort, l'ànima arriba al Paradís i pot, segons algunes creences, reencarnar en un altre cos.
La mort sempre está present en la vida, encara que ens oblidem d'ella perquè la veiem molt llunyana. És necessita la mort perquè hi pugui haver vida i vida perquè hi pugui haver mort, és a dir, quan realment entens que la mort pot arribar en qualsevol moment és quan es comença a viure.Tots els éssers vius moren: és naturalesa, és normalitat, és un sentiment humà que s'associa amb el temor del que succeirà després. Per molt que la gent eviti la mort, aquesta acabarà arribant. La mort arriba independentment del rol social o la riquesa econòmica que tinguem, i per tant no s’ha de temer a la mort ja que aquesta es inevitable, en contra, s’ha de començar a viure.
Símbols de la vida y la mort: En les civilitzacions antigues, com en l'Antic Egipte i l'Imperi Romà, el color associat a la mort i el dol era el vermell, un símbol que representava la sang i el foc. Aquest color va anar canviant amb el temps fins que a partir de l'Edat mitjana, a Europa, es va començar a instaurar el negre (relacionat amb la nit i l'ocult) i es va convertir en el color universal del doll.El taüt (la caixa que conté el cos), també era un símbol de la mort ja que exerceix com un símbol al ventre matern, on inicia la vida; i la dalla relacionada amb l'agricultura, la terra i, per tant, la vida. Respecte als animals, a la polilla se la coneix com a anunciadora de la mort i els mals presagis, i al corb com a emissor de la foscor i la mala llet.
Origen Històric: Sant Baldiri de Nimes Sant Baldiri (També anomenat Sant Boi), va ser una mena de sacerdot que ajudava als bisbes durant el ...