La Vida i la Mort

El concepte de vida pot ser definit de moltes maneres. Una manera de definir-la podria ser com el moment en que vivim en la terra  o en el moment en que som creats. La definició biològica de vida, especifica que aquesta és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir. Al veure a una persona caminant o a un ocell cantant, podem saber que són uns éssers amb vida. La problemática, es esclarir quan comença la vida i quan aquesta acaba.

Les creences religioses afirmen que la vida comença des de que l'òvul es fecundat i que l'avortament es una forma d'assassinat ja que acaba amb la vida. Aquest no és un pensament universal i per tant existeixen diverses controversies sobre aquest tema.

La mateixa problemàtica és dona en la mort, No s’acaba d’aclarir quan és el fi de la vida i de la nostra existencia en la terra. Segons la biologia, la mort es l’acabament irreversible de l’activitat cerebral; encara que la persona continuï respirant,  aquesta ja no esta viva segons la ciència. Per a la religió, la vida és la unió del cos i l'ànima. Després de la mort, l'ànima arriba al Paradís i pot, segons algunes creences, reencarnar en un altre cos.

La mort sempre está present en la vida, encara que ens oblidem d'ella perquè la veiem molt llunyana. És necessita la mort perquè hi pugui haver vida i vida perquè hi pugui haver mort, és a dir, quan realment entens que la mort pot arribar en qualsevol moment és quan es comença a viure. 

Tots els éssers vius moren: és naturalesa, és normalitat, és un sentiment humà que s'associa amb el temor del que succeirà després. Per molt que la gent eviti la mort, aquesta acabarà arribant. La mort arriba independentment del rol social o la riquesa econòmica que tinguem, i per tant no s’ha de temer a la mort ja que aquesta es inevitable, en contra, s’ha de començar a viure.

Símbols de la vida y la mort:

En les civilitzacions antigues, com en l'Antic Egipte i l'Imperi Romà, el color associat a la mort i el dol era el vermell, un símbol que representava la sang i el foc. Aquest color va anar canviant amb el temps fins que a partir de l'Edat mitjana, a Europa, es va començar a instaurar el negre (relacionat amb la nit i l'ocult) i es va convertir en el color universal del doll.

El taüt (la caixa que conté el cos), també era un símbol de la mort ja que exerceix com un símbol al ventre matern, on inicia la vida; i la dalla relacionada amb l'agricultura, la terra i, per tant, la vida. Respecte als animals, a la polilla se la coneix com a anunciadora de la mort i els mals presagis, i al corb com a emissor de la foscor i la mala llet.