SANT BALDIRI

Origen Històric: Sant Baldiri de Nimes

Sant Baldiri (També anomenat Sant Boi), va ser una mena de sacerdot que ajudava als bisbes durant el segle IV en la ciutat Francesa de Nimes. La problemàtica es va donar quan un grup de ciutadans de Nimes van celebrar unes festes paganes en el bosc, aquestes festes s'anomenaven les Agonàlies i eren celebrades en honor a la deessa Juno (Hera).

Baldiri va decidir que volia aturar aquestes festes i llavors es va interposar entre la multitud que estava fent sacrificis a la deessa per predicar la seva religió. Els hi va dir que estaven cometent una greu ofensa a Déu i que devien aturar les seves practiques pecaminoses. Baldiri fins i tot va enderrocar la figura de la deessa a la qual estaven adorant i es va negar acceptar a la deïtat pagana.

Degut a aquests fets Baldiri va ser torturat i empresonat per a que acceptés als deus romans. Finalment va ser decapitat amb una destral i martiritzat durant el regnat de l'emperador Julià l'Apòstata (331-363).

Llegenda: Sant Baldiri de Nimes

La llegenda de Sant Baldiri explica que quan els sacerdots que anaven a fer el ritual pagà el van sacrificar en honor a Juno, tallant-li el cap amb una destral, el seu cap va rebotar tres cops contra la terra i d'aquest van sortir tres fonts d'aigua sobre els quals posteriorment es va edificar un oratori anomenat des Trois-Fontaines.

Monestir de Sant Baldiri

Es creu que el cos de Sant Baldiri el va recollir la seva dona, qui el va enterrar a la Valsainte, lloc que era un cementiri on estaven enterrats els cristians. Justament en aquell lloc, es va construir una església que va derivar en un lloc de pelegrinatge per a molts cristians. Al 511 d.C. el monestir es coneixia com el Monestir de Sant Baldiri i va ser un dels més importants de la regió, fins que va ser abandonat i enderrocat el segle XVII.

Culte a Sant Baldiri

El seu culte es dóna especialment al sud de França, d'on es va traspassar el culte a Catalunya i a la litúrgia mossàrab, on va produir-se la difusió de relíquies de l'època visigòtica, que van estendre'n el culte pel que era conegut com el regne de Castella.

Festa i Símbols

La festa de Sant Baldiri és el 20 de maig, on es representa aquest sant vestit amb dalmàtica i portant l'Evangeli, els quals eren el símbols del seu ofici. També es representa a Sant Baldiri amb una ploma en la mà en la qual no porta el llibre. Tant l'evangeli com la ploma simbolitzen d'il·luminació i la grandesa de Déu. És important esmentar que Sant Baldiri es patró de Nimes, Poitiers i de diversos municipis com el nostre (Sant Boi de Llobregat). A part d'això, Sant Baldiri també es patró de diversos pobles que porten el seu nom com per exemple San Baudilio, San Baudelio o San Boal.

L'Església de Sant Baldiri

Es l'únic edifici Santboià dedicat al nostre patró. L'església de Sant Baldiri es troba situada en el barri antic del nostre poble (Sant Boi de Llobregat), al costat del riu Llobregat. Es important comentar que l'església es un edifici d'estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752

Obres d'Art de Sant Baldiri

Per a l'església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat Lluis Dalmau va fer dos retaules: el Retaule de Sant Baldiri i la Decapitació de Sant Baldiri. La taula central del retaule de Sant Baldiri encara es troba a l'església de Sant Boi. En aquesta obra de art podem veure a Sant Baldiri que està en el centre, vestit amb la dalmàtica i sostenint un llibre i la palma del martiri. Símbols típics de Sant Baldiri, sant al qui se l'associa amb elements cristians que simbolitzen el patiment i el sacrifici. 

VIDEO SIMBOLOGIA SANT BOI DE LLOBREGAT

 

La Segona Pasqua: La Pentecosta

- Explicació

LA PASCUA

La Pasqua: El gran signe de Vida de Déu per l'ésser humà

El misteri de la mort i resurrecció de Jesús és el misteri central de la fe cristiana i un dogma de fe per part de l'Església catòlica. Quan celebrem la pasqua estem celebrant aquest misteri religiós.

Per la Pasqua Jesús ens converteix, ens transforma, ens regala una vida nova. Déu ens convida que cada dia visquem la pasqua, morint al que no ens deixa ser millors (al pecat, al mal, l'odi) i ressuscitant a una vida d'amor.

Per la Pasqua Jesús ens converteix, ens transforma, ens regala una vida nova. Déu ens convida que cada dia visquem la pasqua, morint al que no ens deixa ser millors (al pecat, al mal, l'odi) i ressuscitant a una vida d'amor. Tots els dies hem de “morir” i “ressuscitar” com ho va fer Jesús en la seva Pasqua.

La paraula “pasqua” significa “pas”, com a cristians hem de fer un pas del dolent al bo, del que ens allunya de Déu cap a Déu, fer un pas per a estar més prop de Déu i créixer com a bones persones i cristians. També hem de ser signes d'amor i de vida, els signes de vida són els gestos i actituds que ajuden al fet que el proïsme se senti millor, que creixi com a persona, que donen vida; i hem d'evitar ser signes de mort, els signes de mort són els gestos i actituds que fan que l'altre se senti malament, que sofreixi, que ho danyen com a persona, que li impedeixen créixer espiritualment.

Llegenda del “conill de Pasqua”

Té el seu origen en l'era precristiana entre els pobles del nord de Europa, ja que el conill és símbol de la fertilitat relacionat amb les festes per la primavera en les tradicions germànica, cèltica i escandinava.

La seva alta capacitat de procreació fan que també sigui vinculat amb la deessa germànica Ostara, també coneguda com Eostre, qui a se li rendia tribut quan arribava la primavera.

La teoria va ser represa per diversos autors des del segle XVII, els qui veuen la similitud del nom de la deessa amb el nom de la Pasqua en anglès: Easter.

Mona de Pasqua

Després de la Quaresma, arriba la Pasqua i amb aquesta la mona. Aquesta es prepara sobretot a Catalunya, Aragó, València, Múrcia i Castella la Manxa. No obstant això, cada vegada és més freqüent trobar mones de Pasqua en altres zones d'Espanya. 

Hi ha qui diuen que l'origen del nom de “mona” en àrab munna,  significa «provisió de la boca». Aquest nom feia referència a un regal que els servents moriscos lliuraven als seus senyors. doneu i esperança.

Per què hi ha un ou en la Mona de Pascua?

En l'antiguitat, es va fer costum entre els cristians beneir tots els ous recollits des del dimecres de cendra, per a després repartir-los el dia de Pasqua als amics. Els pastissers van començar a preparar el dolç a base de farina, ou, sucre i sal i van afegir aquest ou, un símbol de fertilitat i esperança.

SANT JORDI

Que es Sant Jordi?

El dia de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril, en Sant Jordi es donen símbols de la cultura i l'amor. Es un dia en el qual es reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada mentre que a l'estimat es regala un llibre. Aquest costum s'afegeix al 1930 s'hi afegeix a causa del dia del llibre.

                                              La Simbologia Típica:

La Rosa: La rosa és la flor simbòlica més utilitzada a Occident, correspon al que representa el lotus com a Orient i els dos símbols s'acosten al de la roda. La rosa designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor. La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra en el drac com a conseqüència de la lluita, amb sofriment i dolor, la sang ens neteja i purifica (com ho va fer Crist mitjançant la seva Passió), transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit de l' amor que tot ho abraça. 

El Cavaller: El cavaller desenvolupava l'adquisició d'aquest àmbit d'ell mateix que consisteix en l'exacta possessió dels mitjans necessaris per atènyer els objectius continuats acompanyat d'una forma de donació de si místic té un ésser superior : Déu, el Rei, la Pàtria, la Senyora, el servei, etc.... El cavaller no és un sobirà és un servidor. Es realitza en l'acció per una gran causa. Lluita contra totes les forces del mal, incloent-hi les institucions socials quan li sembla que violen les seves exigències interiors. 

El Cavall: Semblaria constituir un dels arquetipus fonamentals inscrits en la memòria de l'home, ho trobem en les llegendes, els mites i els contes de fades. La simbologia del cavall és múltiple, sovint contradictori. S'associa originalment el cavall a les tenebres del món subterrani de o sorgeix galopant des de les entranyes de la terra o els abismes del mar. A l'Occident medieval la iniciació cavalleresca té també una analogia amb la simbologia del cavall muntura privilegiat de la recerca espiritual. El cavall no és un animal com els altres; és la muntura, el vehicle, el vaixell i el seu destí és inseparable del de l'humà.

El drac: Sant Jordi enfronta el drac, ja que es un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient ... Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres, que simbolitza les forces de la naturalesa i dels déus pagans anteriors, per alliberar la noia que representa els druïdesses, a els responsables del culte antic. La noia i el drac simbolitzen la unió de les forces de la naturalesa con los homes i les dones. És un símbol arrelat en Totes les cultures antigues. Texts celtes, hebraics, xinesos i hindús parlen de dracs. El Simbolisme del Drac és ambivalent entre el Bé i el mal. Vehicula valors Tant positius com negatius. En Extrem Orient és la potència celest, creadora i ordenadora | organitzadora. A Occident és el guardià de tresors amagats, materials o espirituals, és l'adversari que calç destruir per obtenir-les.

L'Espassa: És símbol del poder, capaç de donar o de prendre la vida, representa la força solar. L'espasa és igualment la llum i el llampec. L'espasa és en primer lloc el símbol de la milícia i de la seva virtut, el valor, però també del seu poder. El poder presenta un doble aspecte : és destructor, però la destrucció es pot aplicar té la injustícia i esdevenir així positiva; és constructor quan estableix i manté la pau i la justícia.

El Libre: Elles, per la seva banda, els recompensen amb un llibre. Ja que, el 23 d'abril se celebra el Dia del llibre, un dia en què es commemora la mort de dos grans plomes de la Història de la literatura: Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors, encara que l'autor del Quixot va morir el dia 22 i, això sí, va ser enterrat el 23, mentre que l'anglès va marxar d'aquest món un 23 d'abril, però del calendari julià! Així que, en rigor, va morir el 3 de maig del nostre calendari gregorià. 

La Princesa: La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor per el millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o la senda de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac.

El Vermell: El color vermell es relaciona amb allò físic perquè és capaç d'estimular-nos, d'accelerar-nos el pols i de provocar una reacció en nosaltres. El vermell simbolitza la sang, l'amor, el foc, la calor, la revolució, la passió, l'acció i la força.

El Verd: Aquest color s'utilitza per a representar el creixement i la renovació. Representa el món natural, l'ecologia, la tranquil·litat. És un color refrescant lligat a la fertilitat, la tolerància, neutralitat, tranquil·litat, temperat, seguretat, harmonia i l'equilibri.

Codi da Vinci

 RESUM DEL CODI DA VINCI

L'altre dia vam veure la pel·lícula del codi da Vinci a classe. Aquesta pel·lícula tracta sobre un expert en simbologia que es veu obligat a acudir una nit al Museu del Louvre, per donar la seva opinió sobre un assassinat misteriós que van resolvent a partir de diferents pistes a l'escena del crim. A aquest professor en simbologia, l'ajuda la Sophie Neveu, una criptògrafa de la policia que poc a poc es veu inclosa en els misteris dels assassinats. Junts acaben descobrint els secrets d'una societat religiosa secreta de fa dos mil anys. 

VERACITAT DE LA PEL·LICULA 

Segons Brown, Maria Magdalena era una dona jueva que es va casar amb Jesús i va donar a llum al seu fill. Jesús va intentar deixar a l'Església a les seves mans, retornant aquesta església a la “deïtat femenina” a la vida humana segons el llibre i la pel·lícula. Després de la crucifixió de Jesús, María Magdalena va fugir a la comunitat jueva de Provença, on ella i la seva filla Sarah van trobar refugi. El seu ventre és va anomenar el “Sant Greal” i els seus ossos descansen sota la piràmide de cristall a l'entrada del Louvre. En el mon de Brown existeixen associacions anomenades el  Priorat de Sión i els Cavallers Templers que es van dedicar a protegir la seva història i les seves relíquies. El Priorat per exemple li dona culte “com a Deessa… i com a Mare Divina”.

Ara be, que això sigui real es una altre qüestió. Molta gent no pensa que Jesús tingués descendència, hi ha qui pensa que ell ni tan sols va existir. Personalment, penso que afirmar que Jesús hagi existit no implica que aquest tingui relació amb Déu o que aquest existeixi i sigui el seu pare. Crec que si Jesús va existir el més provable es que tingués descendència (amb Maria Magdalena o amb algú altre). El que es sap es que les organitzacions religioses que Brown va esmentar al seu llibre si que existeixen, però això es degut a que es va recolzar en fets reals per donar credibilitat a la seva història. 

La part que veig més complicada per trobar-li sentit es la part final en la qual el protagonista descobreix que Maria Magdalena es troba enterrada en el Louvre davall de la piràmide de vidre. Crec que aquest es un dels elements més fantàstics de la pel·lícula que li resten credibilitat. Altres elements que penso que són massa convenients o fantàstics són la ajuda que li dona ''Déu'' amb un colom quan estan escapant del policia armat que ha traït al protagonista o l'aparició d'un fanàtic religiós que es un sicari que intenta matar a la Sophie Neveu. La ultima descendent de Jesús i María Magdalena, ja que havien assassinat a la seva família quan ella era petita.

SÍMBOL DE LA MÀ CORNUDA

L'ORIGEN / SIGNIFICAT ANTERIOR

En Hatha Ioga , un gest similar amb la mà, amb les puntes dels dits mitjà i anul·lar tocant el polze, es coneix com Apāna Mudrā , un gest que es creu que rejoveneix el cos. En les formes de dansa clàssica índia , simbolitza al lleó. En el budisme  el Karana Mudrā es considera un gest per a expulsar dimonis, eliminar l'energia negativa i protegir-se del mal . També es troba comunament en les representacions de Gautama Buddha.

A la fi del segle XV d. C. l'ús del signe també es pot veure a Itàlia i en altres cultures mediterrànies on, quan s'enfronten a esdeveniments desafortunats, o simplement quan s'esmenten aquests esdeveniments, es donava el signe de les banyes per a evitar la mala sort. També s'utilitza tradicionalment per a contrarestar o protegir-se del " mal d'ull " (anomenat malocchio en italià). A Itàlia específicament,  a aquest gest se'l coneix com la corna ("les banyes"). Amb els dits apuntant cap avall, és un gest comú, mitjançant el qual les persones busquen protecció en situacions desafortunades (seria l'equivalent de tocar fusta ). 

A Itàlia i altres parts de la regió mediterrània, el gest ha de realitzar-se generalment amb els dits inclinats cap avall per a significar la protecció contra la mala sort; en la mateixa regió i en altres llocs, el gest pot adquirir un significat diferent, ofensiu i insultant si es realitza amb els dits cap amunt o si es dirigeix agressivament cap a algú  girant la mà. A Itàlia, també es pot "tocar el ferro" ( tocca ferro ) o tocar-se el nas per a protegir-se de la mala sort. Els homes a Itàlia també poden agarrar-se els testicles quan s'enfronten a la mala sort; encara que aquest fet es considera més vulgar.

Es important esmentar que hi ha una variació d'aquest símbol que es la mà cornuada amb el dit gros estirat. Aquest es un símbol que representa l'amor de l'humanitat. Es un símbol de pau que ha sigut representat diverses vegadas a l'història. Un exemple d'aquest símbol ho podem veure en la imatge de la dreta, on trobem al papa de roma fent aquest símbol d'amor.

SIGNIFICAT ACTUAL/ SIGNIFICAT POSTERIOR

El significat actual, el va donar Ronnie James Dio, qui la seva  àvia Italiana  solia curar-li el mal d'ull “malocchio” usant el símbol de les banyes. Durant els anys vuitanta, Ronnie James Dio va mostrar el senyal amb les seves mans cap al públic bastant sovint quedant així un símbol associat amb la música de la seva banda

Aquest símbol es va popularitzar tan ràpid que altres artistes van començar a utilitzar-lo i d'aquesta manera amb els anys va quedar associat amb el  heavy metall i posteriorment en la cultura rock popular.